Llibre del mes: "Sobre Libros"

La Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia celebra su vigésimo quinto aniversario con la presentación de Sobre Libros. Reflexiones en torno al libro de artista.

http://politube.upv.es/play.php?vid=3727 Video de la presentación

La publicación, coordinada por Blanca Rosa Pastor, Directora del Departamento de Dibujo de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Politécnica de Valencia, y editada por la editorial Sendemà, fué presentada el pasado martes, 24 de noviembre, a las 19 horas, en el Salón Alfons el Magnànim de La Beneficencia. Al acto también asistió el director del Museu Valencià d’Etnologia, Joan Seguí, y el director de la Biblioteca Pública de Valencia, Rafael Coloma.

Junto a Blanca Rosa Pastor, participa en el libro Miquel Àngel Guillem, Fernando Evangelio, Carlos Plasencia, José Manuel Guillén, Antonio Alcaraz, Eduard Ibáñez, Amparo Berenguer, Carolina Sevilla, Francesca Genna, Ornella Fascina y Luz del Carmen Vilchis

La presentación del libro se completó con la muestra de un audiovisual de Miquel Guillem y una performance de Bartolomé Ferrando, ambos artistas y profesores de la Facultad de Bellas Artes de la UPV.

Este proyecto editorial, tiene su origen en una iniciativa de intervención artística sobre unos libros donados por la Biblioteca Pública del antiguo hospital de la ciudad de Valencia.

El hecho de intervenir sobre estos libros dota de un doble valor artístico a los mismos; “por un lado, tenemos el valor intrínseco del propio libro (literario y objetual) y, por otro, la manipulación artística (que pueda transformar los atributos propios de la publicación para convertirlos en fetiche artístico)”, señala la coordinadora del libro.

Sobre Libros. Reflexiones en torno al libro de artista, es mucho más que un tratado histórico o un ensayo, es ante todo un original proyecto artístico que abarca desde un estudio del libro de artista hasta un catálogo de obras que establece analogías entre libro y arte, trabajos intelectuales y creativos que buscan encontrar un lector interesado con aquello que es diferente: la contemplación y la lectura.

“Hay pocos libros que aúnan ambos aspectos y menos aún, si cabe, libros que permitan revivir la impresión que nos produce éste al cogerlo entre nuestras manos. Se trata de un libro que nos habla de los “libros”, de su origen, de su evolución, de su futuro y como no, de los propios procesos de creación y manipulación, aspectos que elevan al artista plástico al concepto de escritor, así como al escritor a los del artista plástico”, apunta Blanca Rosa Pastor.

PDF Primeres Jornades Revistes d'Antropologia

El Museu Valencià d'Etnologia, l'Institut de Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV-CSIC) i la Universitat Jaume I, han realitzat les Primeres Jornades de Revistes Espanyoles d'Antropologia, el 30 d'octubre de 2009, en el saló d'actes de l'Institut de Història de la Medicina i de la Ciència Lopez Piñero, al Palau de Cerveró en la plaça Cisneros de la ciutat de València. Ací tens el link del pdf de la presentació de les jornades elaborat por Emilio Delgado López-Cózar y Rafael Ruiz Pérez y titulat "Las revistas españolas de Antropología: criterios de evaluación y propuestas de mejora"

Jornadas Revistas Antropologia

Vols conéixer-nos?

Ací tens algunes imatges nostres. Som Mª Carmen “la de la pell i el vestit blanc”, Maribel “la que porta un xal en la mà” i Mariela “la llarga del vestit negre”.

Podeu trobar-nos a la biblioteca, per si voleu consultar algun llibre o si voleu traure’ns a ballar els pròxims Nadals. Aneu pensant-vos-ho.

Ara els xics que són molt guapets: Lorenzo (nom d’artista), Sergio (nom de cantant) i Jesús (el nom ho diu tot). Les xiques, models d’alta costura.

Les imatges estan tretes del diari "La Prensa" de Buenos Aires. 1930-1932.

Definicions de Cultura

“Cultura és la totalitat complexa que inclou coneixements, creences, art, llei , moral, costums i qualsevol altra capacitat i hàbits adquirits per l'home, en tant que membre d'una societat” (Tylor, 1871)

“La cultura consistix en patrons de comportament, explícits i implícits, adquirits i transmesos mitjançant símbols, que constituïxen els èxits distintius dels grups humans, incloent la seua plasmació en utensilis. El nucli essencial de la cultura es compon d'idees tradicionals (és a dir, històricament obtingudes i seleccionades) i, sobretot, els seus valors associats” (Kroeber i Kluckhohn, 1952)

“[Cultura és un] Sistema de coneixement que ens proporciona un model de realitat, a través del qual donem sentit al nostre comportament. Aquest sistema està format per un conjunt d'elements interactius fonamentals, generats i compartits pel grup al qual identifiquen (ètnia), per la qual cosa són transmesos als nous membres (enculturació), sent eficaços en la resolució de problemes”. (A. Aguirre, 1997)

“[Cultura és]un model de presumpcions bàsiques –inventades, descobertes o desenrotllades per un grup donat, en anar aprenent a enfrontar-se amb els seus problemes d'adaptació externa i integració interna- que hagen exercit suficient influència com per a ser considerades vàlides i, en conseqüència, ser ensenyades als nous membres, com el mode concret de percebre, pensar i sentir aqueixos problemes” (Schein, 1988)

“La cultura és un conjunt de creences i hipòtesis fonamentals, compartides pels membres d'una organització, que operen de forma inconscient, han permès resoldre els problemes, i encara els estan resolent, i han de ser transmesos als nous” (Thevenet, 1991)

“El terme cultura, tal com jo ho utilitze, no és aqueixa categoria que tot el comprén i constituïx, l'objecte d'estudi de l'antropologia cultural nord-americana. Sóc antropòleg social i m'ocupe de l'estructura social de la “societat” kachim. Per a mi, els conceptes de societat i cultura són absolutament distints. Si s'accepta la societat com un agregat de relacions socials, llavors la cultura és el contingut de les dites relacions. El terme societat remarca el factor humà (…). El terme cultura remarca el component dels recursos acumulats, materials així com immaterials, que les persones hereten, utilitzen, transformen, augmenten i transmeten” (E. Leach)

“[Cultura és]La major part de les reaccions motores, els hàbits, les tècniques, idees i valors apresos i transmesos i la conducta que provoquen…és el producte especial i exclusiu de l'home, i és la qualitat que el distingix en el cosmos” (Kroeber)

“[Cultura és] tot el que inclou totes les manifestacions dels hàbits socials d'una comunitat, les reaccions de l'individu en la mesura que es veuen afectades pels costums del grup en què viu, i els productes de les activitats en la mesura que es veuen determinades pels dits costums” (Boas)

“[Cultura ] inclou els artefactes, béns, procediments, tècniques, idees, hàbits i valors heretats (…), no és un sistema de ferramentes, sinó més aïna un cos de costums orals” (Malinowsky)

“La cultura consistix en ferramentes, implements, vestimenta, ornaments, costums, institucions, creences, jocs, obres d'art, llenguatge” (White)

“[Cultura són] idees basades en l'aprenentatge cultural de símbols i concep les cultures com a mecanismes de control -planols, receptes, regles, construccions-, allò què els tècnics en ordinadors diuen programes per a regir el comportament” (Geertz)

“[Cultura és] la totalitat de la conducta apresa transmesa socialment” (Keesing)

Imatge del mes: "Ha arribat l'escola al Museu d'Etnologia"

Fes clic en quansevol d'elles per a veure-la més gran

La varietat, qualitat i quantitat del Fons bibliogràfic de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia han permés l'existència d'un important Centre de Documentació multimèdia.

La fi que perseguix el Centre de Documentació és organitzar, gestionar i conservar els documents tant d'un fons donat al Museu, com les sèries o col·leccions documentals reunides pel propi Museu, a fi del seu posterior ús com a font d'informació i suport del propi Museu al llarg de les seues investigacions i muntatge d'exposicions.

Al mateix temps pot ser consultat per qualsevol altre investigador o persona interessada en la matèria.

Estos documents han adquirit a través del temps memòria social , consciència d'un passat històric, és a dir, s'han convertit en un testimoni de la memòria col·lectiva.

Constituït per col·leccions com:

-Ephemera
-Cartografia
-Fotografies de la Tramoia del Teatre Principal de València
-Arxius personals

Dins del Arxius personals, podem trobar estes imatges pròpies del model d'enseyament i material escolar dels anys 1930-1940 que s'utilitzaven a les escoles. Corresponen al fons donat per la Família Hevia al Museu d'Etnologia i dipositat en la Biblioteca-Centre de Documentació.

Esta format per la documentació produïda o reunida per la família, fruit de les activitats dutes a terme tant en la seua vida privada com en la seua vida professional. Inclou correspondència, fotografies, escrits i documentació escolar, així com publicacions i retalls de premsa.

Article del mes: "Objects and the others: Essays on Museums and material culture"

OBJECTS AND THE OTHERS: ESSAYS ON MUSEUMS AND MATERIAL CULTURE
Per Joan Seguí

George W. Stocking edita aquest llibre que compila una sèrie de treballs clan per entendre amb més acuracitat la qüestió dels “objectes dins de les sales dels museus”, en concret dels etnogràfics. El llibre dona una perspectiva històrica detallada de la problemàtica que sempre ha plantejat la confluència entre la teoria antropològica i la organització de les sales d’exposicions als museus. De les experiències quasi “biogràfiques” de Pitt Rivers que descriu Ryan Chapman fins als sorprenement actuals problemes administratius que va patir Frank Boas a l’American Museum of Natural History i que de fet s’interposavem com en qualsevol museu modern entre els seus plantejaments teòrics i la realitat que estava a la mà de la institució.

Altres aspectes de “rabiosa” actualitat al món dels museus com ara la constant lluita per superar l’excessiu academicisme i mostrar un discurs més i més “popular” ; o el menys polèmic enfoc “nacionalista” d’algunes exposicions etnogràfiques, estan també presents al llibre. Tot plegat és un treball útil per saber d’història de la museografia etnogràfica però també per prendre consciència dels problemes recurrents que s’hi plantegen i que semblem quasi endèmics al treball dels conservadors dels museus d’antropologia i etnologia.

Joan Seguí

OBJECTS AND THE OTHERS: ESSAYS ON MUSEUMS AND MATERIAL CULTURE.
George W. Stocking (ed.)
The University of Wisconsin Press le’dita disn de la seua serie History of Anthropology nº 3.

El trobareu a la biblioteca d’etnologia en la referència 2881

Cites del mes: "Fica un antropòleg a la teua vida"

Michel Leiris (1901-1990). Etnòleg, conservador del Museé de l’Homme, director del Centre Nacional de la Recherche Scientifique i escriptor.

“L’antropologia, en el sentit més complet del mot consisteix a augmentar el nostre coneixement de l’home, tant per la via subjectiva de la introspecció i l’experiència poètica, com per la via menys personal de l’estudi etnològic”

“L’etnografia pot definir-se resumidament com l’estudi de les societats considerades des del punt de vista de la seva cultura, la qual s’observa per tal de procurar distinguir els seus trets diferencials.”

“Pel que fa a la salvaguarda de les cultures pense que seria en va conservar-les intactes perquè, admetent que fos posible fer-ho, això equivaldría a petrificar-les “

“L’etnografia ha de contribuir a elaborar un veritable humanisme”

“Tinc el deure d’ajudar a algunes persones a ser un poc més lúcides. Per mi, el deure de la lucidesa és un deure personal. Però açò no vol dir que serveixca d’alguna cosa”

“No tinc cap esperança que es puga sostindre sobre l’etnologia”

“L’objectiu que jo he perseguit per dos camins distints, es arribar a una antropología general, tant per l’observació de mi mateix com per la persones pertanyents a altres societats”

“No és sols la voluntat de destruir allò que m’anima, és sobretot l’afany de desmitificar”

“En el fons de tota confessió hi ha el desig de ser absolt”

“Perquè l’etnografia ha fet de mi un buròcrata?”

Article del mes: "Des cavallers strasse"

DES DE CAVALLERS STRASSE

Robert Martínez Canet
Museu Valencià d´Etnologia

Diario de un burgués. La Europa del siglo XIX vista por un valenciano distinguido. Anaclet Pons, Justo Serna, València, Los Libros de la Memoria, 2006, 238 p.

En l´any 1992 Anaclet Pons i Justo Serna, professors del departament d´història contemporània de la Universitat de València, publicaren La ciudad extensa, un treball que encetava una tasca d´investigació centrada en l´estudi de la burgesia valenciana vuitcentista, que continuaren quatre anys després amb un estudi sobre dues conegudes famílies; els Trénor i els Valier. Enfront als qui des del fusterianisme més o menys ortodox negaven l´existència a la nostra societat d´una veritable burgesia, la historiografia acadèmica valenciana i amb ella Pons i Serna sempre defensarem el caràcter plenament burgés de les elits dirigents valencianes del XIX. Resulta significatiu que la polèmica rebrotara a les planes d´opinió de la premsa capitalina arran de la publicació del llibre que ens ocupa. Passats uns anys on estaven centrats en treballs més propiament historiogràfics amb títols com La historia cultural o Como se escribe la microhistoria, els autors ens ofereixen un nou treball sobre la vida burgesa de fa segle i mig (treball que es pot llegir en paral·lel amb l´estudi de Concha Ridaura, Vida cotidiana y confort en la Valencia burguesa, editat per la Biblioteca Valenciana en 2007). Partint d´uns pressupostos teòrics semblants vinculats a la microhistòria l´etnometodologia, l ´interaccionisme simbòlic, aquesta nova entrega del que sembla un veritable work in progres té, però, un caire més narratiu. Com anuncia el títol del treball, l´origen de la recerca és el dietari que José Inocencio Llano White (1828-1906) va escriure durant tres dècades. Cal avisar al lector que el llibre no és, en absolut, una edició del text primari, sinó una reflexió a partir del mateix.

Com a historiadors que sempre han defensat el valor de la lectura de ficcions, els autors no obliden el valor que per a l´estudi de la vida burguesa té la novel·la, eixa forma burgesa d´explicar-se el món. És el cas d´ autors recuperats en els darrers temps, com l´hongarés Sándor Marai, en especial el Márai de “Confessions d´un burgés”, que apareix citat per un altre relat. El mateix es podria dir del recobrat Stefan Zweig d´ “El món d´ahir. Memòries d´un europeu”. Resulta difícil no llegir l´obra que ens ocupa sense recordar ambdós cronistes de l´univers de la burgesia mitteleuropea. Ben mirat el dietari de Llano és, a l´hora, les memòries d´un europeu i la confessió d´un burgés i, en certa mesura, participa d´aquell gènere tan centreuropeu i burgés com era la novel·la de formació.

No per coneguda és menys certa aquella frase d´ Antonio Machado/Juan de Mairena quan afirma que no hi ha cosa menys íntima que un dietari íntim. És eixa una de les virtuts del llibre, il·luminar el “jo” no fictici, però si “novel·lat”, que parla als dietaris, mostrar les seues retòriques, els elements amb els que ha construït una trama, es dir un artefacte literari, però no alié a la tasca de reconstrucció del passat, recordem que Paul Ricoeur ja deia que el text històric s´articula com una trama. Formalment, el text de Pons i Serna, que s´obri amb el desig explícit d´arribar a un nombrós públic, ens remet a una de les sis característiques que, en 1988, Italo Calvino indicava que hauria de tindre la literatura del llavors proper mil·leni: la levitat, la lleugeresa, dit de forma més prosaica, concepte que per a l´autor italià tenia unes interessants consideracions antropològiques i etnològiques centrades en el paper xamànic de la literatura.

No és aquest l´únic punt de contacte d´aquest llibre amb el terreny antropològic. La presència de Clifford Geertz (tan criticat per alguns teòrics de la microhistòria com ara G. Levi), no només la confessada influència del concepte ”joc profund”, es fa palesa en una investigació que podria estar en el solc de la “descripció densa” geertziana. Estem, doncs, davant d´un treball que es podria considerar que és un d´aquells estudis híbrids que Robert Darnton definia com “una manera antropològica d´ història” o “història etnografiada”, per acabar assumint que “pot denominar-se simplement història cultural”. En més d´un sentit el que ens proposen Pons i Serna és, seguint Geertz, llegir per damunt del muscle dels seus autors eixe conjunt de textos que forma la cultura d´un grup. Llegir, per tant, de forma inadvertida per a constatar, no allò que ens uneix amb un burgés benestant del XIX, sinó allò que ens fa veure la fractura cultural que ens separa. Perquè, per dir-ho amb la torturada sintaxi de Guido Ceronetti: “Es pot arribar a ser sapient acumulant llunyanes ignoràncies. L´etnologia”.

Llibre del mes: "Diario de un burgués"