dilluns, 23 de novembre del 2009

Llibre del mes: "Sobre Libros"

La Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia celebra su vigésimo quinto aniversario con la presentación de Sobre Libros. Reflexiones en torno al libro de artista.

La publicación, coordinada por Blanca Rosa Pastor, Directora del Departamento de Dibujo de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Politécnica de Valencia, y editada por la editorial Sendemà, fué presentada el pasado martes, 24 de noviembre, a las 19 horas, en el Salón Alfons el Magnànim de La Beneficencia. Al acto también asistió el director del Museu Valencià d’Etnologia, Joan Seguí, y el director de la Biblioteca Pública de Valencia, Rafael Coloma.

Junto a Blanca Rosa Pastor, participa en el libro Miquel Àngel Guillem, Fernando Evangelio, Carlos Plasencia, José Manuel Guillén, Antonio Alcaraz, Eduard Ibáñez, Amparo Berenguer, Carolina Sevilla, Francesca Genna, Ornella Fascina y Luz del Carmen Vilchis

La presentación del libro se completó con la muestra de un audiovisual de Miquel Guillem y una performance de Bartolomé Ferrando, ambos artistas y profesores de la Facultad de Bellas Artes de la UPV.

Este proyecto editorial, tiene su origen en una iniciativa de intervención artística sobre unos libros donados por la Biblioteca Pública del antiguo hospital de la ciudad de Valencia.

El hecho de intervenir sobre estos libros dota de un doble valor artístico a los mismos; “por un lado, tenemos el valor intrínseco del propio libro (literario y objetual) y, por otro, la manipulación artística (que pueda transformar los atributos propios de la publicación para convertirlos en fetiche artístico)”, señala la coordinadora del libro.

Sobre Libros. Reflexiones en torno al libro de artista, es mucho más que un tratado histórico o un ensayo, es ante todo un original proyecto artístico que abarca desde un estudio del libro de artista hasta un catálogo de obras que establece analogías entre libro y arte, trabajos intelectuales y creativos que buscan encontrar un lector interesado con aquello que es diferente:
la contemplación y la lectura.

Hay pocos libros que aúnan ambos aspectos y menos aún, si cabe, libros que permitan revivir la impresión que nos produce éste al cogerlo entre nuestras manos. Se trata de un libro que nos habla de los “libros”, de su origen, de su evolución, de su futuro y como no, de los propios procesos de creación y manipulación, aspectos que elevan al artista plástico al concepto de escritor, así como al escritor a los del artista plástico”, apunta Blanca Rosa Pastor.

dimarts, 3 de novembre del 2009

PDF Primeres Jornades Revistes d'Antropologia

El Museu Valencià d'Etnologia, l'Institut de Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV-CSIC) i la Universitat Jaume I, han realitzat les Primeres Jornades de Revistes Espanyoles d'Antropologia, el 30 d'octubre de 2009, en el saló d'actes de l'Institut de Història de la Medicina i de la Ciència Lopez Piñero, al Palau de Cerveró en la plaça Cisneros de la ciutat de València. Ací tens el link del pdf de la presentació de les jornades elaborat por Emilio Delgado López-Cózar y Rafael Ruiz Pérez y titulat "Las revistas españolas de Antropología: criterios de evaluación y propuestas de mejora"
Jornadas Revistas Antropologia

dilluns, 2 de novembre del 2009

Vols conéixer-nos?




Ací tens algunes imatges nostres. Som Mª Carmen “la de la pell i el vestit blanc”, Maribel “la que porta un xal en la mà” i Mariela “la llarga del vestit negre”.

Podeu trobar-nos a la biblioteca, per si voleu consultar algun llibre o si voleu traure’ns a ballar els pròxims Nadals. Aneu pensant-vos-ho.

Ara els xics que són molt guapets: Lorenzo (nom d’artista), Sergio (nom de cantant) i Jesús (el nom ho diu tot). Les xiques, models d’alta costura.

Les imatges estan tretes del diari "La Prensa" de Buenos Aires. 1930-1932.

Definicions de Cultura

Cultura és la totalitat complexa que inclou coneixements, creences, art, llei , moral, costums i qualsevol altra capacitat i hàbits adquirits per l'home, en tant que membre d'una societat” (Tylor, 1871)

“La cultura consistix en patrons de comportament, explícits i implícits, adquirits i transmesos mitjançant símbols, que constituïxen els èxits distintius dels grups humans, incloent la seua plasmació en utensilis. El nucli essencial de la cultura es compon d'idees tradicionals (és a dir, històricament obtingudes i seleccionades) i, sobretot, els seus valors associats” (Kroeber i Kluckhohn, 1952)

“[Cultura és un] Sistema de coneixement que ens proporciona un model de realitat, a través del qual donem sentit al nostre comportament. Aquest sistema està format per un conjunt d'elements interactius fonamentals, generats i compartits pel grup al qual identifiquen (ètnia), per la qual cosa són transmesos als nous membres (enculturació), sent eficaços en la resolució de problemes”. (A. Aguirre, 1997)

“[Cultura és]un model de presumpcions bàsiques –inventades, descobertes o desenrotllades per un grup donat, en anar aprenent a enfrontar-se amb els seus problemes d'adaptació externa i integració interna- que hagen exercit suficient influència com per a ser considerades vàlides i, en conseqüència, ser ensenyades als nous membres, com el mode concret de percebre, pensar i sentir aqueixos problemes” (Schein, 1988)

“La cultura és un conjunt de creences i hipòtesis fonamentals, compartides pels membres d'una organització, que operen de forma inconscient, han permès resoldre els problemes, i encara els estan resolent, i han de ser transmesos als nous” (Thevenet, 1991)

“El terme cultura, tal com jo ho utilitze, no és aqueixa categoria que tot el comprén i constituïx, l'objecte d'estudi de l'antropologia cultural nord-americana. Sóc antropòleg social i m'ocupe de l'estructura social de la “societat” kachim. Per a mi, els conceptes de societat i cultura són absolutament distints. Si s'accepta la societat com un agregat de relacions socials, llavors la cultura és el contingut de les dites relacions. El terme societat remarca el factor humà (…). El terme cultura remarca el component dels recursos acumulats, materials així com immaterials, que les persones hereten, utilitzen, transformen, augmenten i transmeten” (E. Leach)

“[Cultura és]La major part de les reaccions motores, els hàbits, les tècniques, idees i valors apresos i transmesos i la conducta que provoquen…és el producte especial i exclusiu de l'home, i és la qualitat que el distingix en el cosmos” (Kroeber)

“[Cultura és] tot el que inclou totes les manifestacions dels hàbits socials d'una comunitat, les reaccions de l'individu en la mesura que es veuen afectades pels costums del grup en què viu, i els productes de les activitats en la mesura que es veuen determinades pels dits costums” (Boas)

“[Cultura ] inclou els artefactes, béns, procediments, tècniques, idees, hàbits i valors heretats (…), no és un sistema de ferramentes, sinó més aïna un cos de costums orals” (Malinowsky)

“La cultura consistix en ferramentes, implements, vestimenta, ornaments, costums, institucions, creences, jocs, obres d'art, llenguatge” (White)

“[Cultura són] idees basades en l'aprenentatge cultural de símbols i concep les cultures com a mecanismes de control -planols, receptes, regles, construccions-, allò què els tècnics en ordinadors diuen programes per a regir el comportament” (Geertz)

“[Cultura és] la totalitat de la conducta apresa transmesa socialment” (Keesing)