dijous, 25 de març del 2010

El Museu Valencià d'Etnologia publica un llibre sobre la Setmana Santa Marinera de València


Seguint amb la seua línia de publicacions sobre la cultura popular valenciana, el Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, acaba d'editar el llibre de Pedro García Pilán “Tradició en la modernitat avançada: la Setmana Santa Marinera de València”.
Es tracta de la versió per a un públic general de la tesi que li ha significat a l'autor l’obtenció el títol de doctor en sociologia. El dit estudi, dirigit pel professor Antoni Ariño, va rebre el tercer premi en el concurs de tesis doctorals marqués de Lozoya, que convoca el Ministeri d'Educació i Ciència, en la convocatòria de 2009.
Amb aquest treball el Museu Valencià d'Etnologia obri una nova finestra en el món de les publicacions; la Col•lecció Intercanvis, l'aparició de la qual serà bianual i destinada a publicar treballs acadèmics de sociologia i antropologia tant de temàtica valenciana com no valenciana així com aportacions teòriques d'ambdós disciplines.

dimarts, 12 de gener del 2010

Primera versió del Musical "Cats" a València per l'artista valenciana Pilar Martí. c.a 1920.


FRASES ANTROPÒLEGS

MARGARET MEAD
“Jo vaig incorporar a la meua vida la percepció que em van donar els meus pares i iaios sobre la cultura en què vivíem. He adquirit una sensibilitat encara major després d'haver treballat molts anys entre la gent d'Oceania. Crec que aquest tipus de percepció la podem fomentar en les nostres vides”
“Per a mi una educació tendent a convertir-me en una dona que poguera assumir amb responsabilitat la vida en el món contemporani i l'estudi per a convertir-me en antropòloga, conscient de la cultura en què vivia, van ser una i la mateixa cosa”
“La completa realització que la ciència social pot llavors oferir a aquells la finalitat dels quals és l'increment de l'apreciació de la suprema dignitat i responsabilitat moral de cada ser humà residix en el domini de les tècniques per a preservar l'espontaneïtat i la iniciativa de cada nova generació”


JAMES CLIFFORD
“Allò poètic i allò polític són coses inseparables; i allò científic hi està implícit, no està en els seus marges. O siga, com en tot procés històric o lingüístic”
“L'etnografia, en última instància, és una activitat situada en l'ull de l'huracà dels sistemes de poder que definixen el significat.”
“L'etnografia, ciència del risc cultural”.

CLAUDE LÉVI-STRAUSS
“La funció primària de la comunicació escrita és facilitar el sotmetiment”
“Qui diu home, diu llenguatge, i qui diu llenguatge diu societat”
“Per a mantindre viu el meu anglés, va haver-hi una època en què llegia Playboy i un dia vaig descobrir un comentari sobre un llibre meu, en el que quedava clar que no ho havien entés. Els vaig escriure una carta recordant-los que per a comprendre com funciona una societat, primer cal saber de què està composta. I els vaig afegir, que ells, vist el tipus de revista, hagueren de saber que abans de la fisiologia està l'anatomia”

BRONISLAW MALINOWSKI
”Totes la cultures, d'una forma o altres, reflectixen necessitats humanes comunes”
“L'ideal primordial i bàsic del treball etnogràfic, del treball de camp és donar un esquema clar i coherent de l'estructura social i destacar, les lleis i normes que tot fenomen cultural comporta”
“Sempre que ocorre quelcom dramàtic i important cal investigar-ho en el mateix moment que succeïx, perquè llavors els indígenes no poden deixar de comentar el que passa”.

MICHEL LEIRIS
“l'antropologia, en el sentit mes complet del mot consisteix a augmentar el nostre coneixement de l'home, tant per la via subjectiva de la introspecció i l'experiència poètica, com per la via menys personal de l'estudi etnològic”
“l'etnografia pot definir-se resumidament com l'estudi dels societats considerades dónes del punt de vista de la seva cultura, la qual s'observa per tal de procurar distingir els seus trets diferencials.”
“Perquè l'etnografia ha fet del meu un buròcrata?”

CLIFFORD GEERTZ
“textos que els antropòlegs s'esforcen per llegir per damunt del muscle d'aquells als que els dits textos pertanyen pròpiament”
“cultura és a dir quelcom de quelcom”
“en antropologia el passat no sols no és mort, sinó que ni tan sols és passat”

RUTH BENEDICT
“El propòsit de l'antropologia és fer que el món siga segur per a les diferències humanes”
“Cada cultura només és comprensible en els seus propis termes que donen sentit a la vida en grup”
“El problema en la vida no és que no hi ha resposta, és que hi ha tantes respostes”


JULIO CARO BAROJA
“Crec que cal prendre una actitud crítica davant dels mètodes (…) per a mi la clau del mètode està en la persona”
“Jo no crec que l'ideal d'una ciència etnogràfica, i per tant humanística, siga l'arribar a una exactitud com les de què fan ciència fisicomatemàtica”
“Pensar que jo tinc una metodologia única i clara o molt elaborada és impossible, perquè no la tinc ni l'he tinguda mai”

MARCEL GRIAULE
“-I per què enganyar els hòmens?-va preguntar l'europeu.
-Per a fer-los comprendre millor les coses-va respondre el cec.
I no va donar més explicacions.”
“Va reflexionar durant uns instants:
-Estar nu-va dir- és estar sense paraula”
“La civilització dogó apareixia com un cos enorme en què cada òrgan tenia una funció pròpia i local alhora que havia de contribuir al desenrotllament general de la societat. En aquest cos s'assentaven totes les institucions. Cap quedava al marge i unes i altres, les més aberrants en aparença, les menys explicades, tenien el seu lloc en un sistema la carcassa del qual es mostrava cada dia amb major nitidesa”

MARCEL MAUSS
“La ciència etnològica té per meta l'observació de les societats, i per finalitat general el coneixement dels fets socials”
“L'etnologia comparada només tindria valor si es funda sobre comparacions de fets i no de cultures”
“L'objecte és, en molts casos, la millor prova d'un fet social”

GREGORY BATESON
“La ciència mai prova res”
“No hi ha experiència objectiva, tota experiència és subjectiva”
“Informació és una diferència que crea diferència”


ERNESTO DE MARTINO
“El naturalismo en la investigació etnològica europea occidental, reflexa en l'àmbit científic, la naturalitat amb què el món popular subaltern és tractat per la civilització burgesa en el pla practico-polític”
“El món popular subaltern constituïx, per a la societat burgesa, un món de coses més que un món de persones, un món natural que es confon amb una naturalesa dominable”
“Intente mantindre'm fidel a l'universal i a la puresa de la ciència, ho dic perquè m'esforce en el meu treball cultural, a tindre present el límit ideal d'una ciència universal per origen i destí. És per açò que he polemitzat amb l'etnografia burgesa”

dilluns, 23 de novembre del 2009

Llibre del mes: "Sobre Libros"

La Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia celebra su vigésimo quinto aniversario con la presentación de Sobre Libros. Reflexiones en torno al libro de artista.

La publicación, coordinada por Blanca Rosa Pastor, Directora del Departamento de Dibujo de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Politécnica de Valencia, y editada por la editorial Sendemà, fué presentada el pasado martes, 24 de noviembre, a las 19 horas, en el Salón Alfons el Magnànim de La Beneficencia. Al acto también asistió el director del Museu Valencià d’Etnologia, Joan Seguí, y el director de la Biblioteca Pública de Valencia, Rafael Coloma.

Junto a Blanca Rosa Pastor, participa en el libro Miquel Àngel Guillem, Fernando Evangelio, Carlos Plasencia, José Manuel Guillén, Antonio Alcaraz, Eduard Ibáñez, Amparo Berenguer, Carolina Sevilla, Francesca Genna, Ornella Fascina y Luz del Carmen Vilchis

La presentación del libro se completó con la muestra de un audiovisual de Miquel Guillem y una performance de Bartolomé Ferrando, ambos artistas y profesores de la Facultad de Bellas Artes de la UPV.

Este proyecto editorial, tiene su origen en una iniciativa de intervención artística sobre unos libros donados por la Biblioteca Pública del antiguo hospital de la ciudad de Valencia.

El hecho de intervenir sobre estos libros dota de un doble valor artístico a los mismos; “por un lado, tenemos el valor intrínseco del propio libro (literario y objetual) y, por otro, la manipulación artística (que pueda transformar los atributos propios de la publicación para convertirlos en fetiche artístico)”, señala la coordinadora del libro.

Sobre Libros. Reflexiones en torno al libro de artista, es mucho más que un tratado histórico o un ensayo, es ante todo un original proyecto artístico que abarca desde un estudio del libro de artista hasta un catálogo de obras que establece analogías entre libro y arte, trabajos intelectuales y creativos que buscan encontrar un lector interesado con aquello que es diferente:
la contemplación y la lectura.

Hay pocos libros que aúnan ambos aspectos y menos aún, si cabe, libros que permitan revivir la impresión que nos produce éste al cogerlo entre nuestras manos. Se trata de un libro que nos habla de los “libros”, de su origen, de su evolución, de su futuro y como no, de los propios procesos de creación y manipulación, aspectos que elevan al artista plástico al concepto de escritor, así como al escritor a los del artista plástico”, apunta Blanca Rosa Pastor.